Tags

, , , ,

El camp de refugiades Aida, a la localitat de Betlem i a pocs metres del mur, es va construir el 1948, com a conseqüència de la Nakba. Allunyat de la imatge habitual que es té dels camps de refugiades, ens trobem amb un autèntic barri amb cases de ciment i carrers pavimentats. En arribar ens ha rebut l’agència de les Nacions Unides per a les refugiades palestines (UNRWA) que porta seixanta anys donant-los suport a través de tres eixos: l’educació, la sanitat i recursos diversos.

La trobada ha tingut lloc a una de les aules de l’escola per a nens que es troba dins el camp d’Aida. El Christoph, treballador de la UNRWA, ens ha parlat de la tasca que hi desenvolupen, de la situació de la gent del camp i d’algunes víctimes exemples de la violència a la qual està exposat, sobretot, el jovent dels camps. És el cas del Mohammed, que amb catorze anys, va rebre un tret a l’esquena quan passava patinant a uns cent metres d’una de les torres de vigilància de l’exèrcit israelià. Afortunadament avui l’hem pogut veure en bicicleta amb altres nens, pels voltants de l’escola. Altres joves, en canvi, no han tingut aquesta sort i han mort en alguna d’aquestes ofensives.

La segona visita dins el camp ha sigut al centre Lajee que, precisament, es dedica a treballar amb la població jove d’Aida. Aquest grup suposa un espai on poden trobar el suport que necessiten joves que han nascut en uns límits tancats, amb una llibertat, pràcticament inexistent. El centre Lajee (lajee.org) compta amb una biblioteca, una sala d’exposicions, un hort i un pati amb jocs infantils. A més, aquestes joves tenen la possibilitat de publicar textos i fotografies en una revista periòdica: OUR VOICE. Dos col·laboradors de l’associació han compartit amb nosaltres les seves experiències, per una banda com a joves refugiats i per l’altra com a coordinadors d’aquest projecte que suposa una eina per dinamitzar l’educació i contrarrestar la cruesa d’aquesta realitat. Un d’ells ens ha parlat dels somnis i les il·lusions que tenia quan era petit i que tenen tots els infants refugiats. Somnis i il·lusions que nosaltres mai haguéssim desitjat: una dutxa ben llarga o veure el mar almenys una vegada.

Clara Cuennet Mas, Mar López Zapata, Pau Rosés Bassas

Advertisements